Història de l'escalada a La Riba

L'escalada ha estat lligada, durant molts anys, al poble de La Riba. Cap a la dècada dels quaranta, a mitjans del segle passat, ja hi han registres de les primeres escaladades a la Penya Roja, símbol de l'escalada a La Riba, i a tota la Vall del Riu Brugent. Durant els anys posteriors, l'activitat fou creixent, amb aquella escalada pionera, anomenada actualment, clàssica, que buscava i busca, ens els seus principis, l'ascensió per les línees més lògiques i l'obertura d'aquestes, desde el terra. El material utilitzat en aquells principis, és molt diferent al de l'actualitat, però quelcom ha quedat de l'empenta que va moure a aquella gent, a ésser pioners en l'ascensió d'aquelles roques, en l'actual filosofia de l'escalada i del bloc. Podem dir que estem sobre les espatlles d'aquells visionaris, que ens van obrir el camí en el progrès de l'escalada. Durant aquells primers anys, l'escalada a La Riba i a la vall del Brugent, va anar en augment, tant en quantitat d'escaladors com en obertura de vies, i es van obrir vies per tota la vall. Entre aquestes zones de nova obertura, hi podem destacar el Castell Dalmau, la Pena del Puig de Marc, la Paredota, la Paret d'Estiu, la Paret dels Lloros, la Roca Monera i la Paret Blanca, ambdues a Farena i moltes més parets i cingles dispersos per tota la nostra geografia. Cap a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, va néixer una nova manera d'entendre l'escalada, que buscava per damunt de tot, la dificultat, la qual va anar acompanyada, val a dir-ho, d'unes millores significatives en equipament i seguretat. Durant tots aquests anys, moltes vies que es feien en artificial, van ser lliberades i l'escalada clàssica va començar a quedar en un segon pla. Podem dir, que La Riba va viure la seva època d'or i màxim esplendor en la dècada dels vuitanta, quan numerosos escaladors ens visitaven, i es van realitzar els campionats de La Copa del Món d'Escalada. En l'actualitat, La Riba ha passat a ésser una escola, eclipsada en bona part, per escoles com Siurana i Margalef, però podem dir que encara es una escola viva, on es segueixen equipant vies noves i reequipant algunes d'antigues i no cal dir-ho, que representa una opció clara per poder gaudir d'un grau mitjà, amb una qualitat de vies excel.lents i poder escalar els dies més freds d'hivern, ja que té uns dels climes més benevolents de tota la Serra de Prades.
Avui, apostem per una nova disciplina en escalada, l'escalada en bloc, que encara que es ve practicant desde fa molts anys, ha agafat una gran empenta en l'última decada. La Riba, té un gran potencial per convertir-se en una bona escola de bloc, ja que l'ingredient fonamental per a aquesta pràctica existeix amb abundància. No obstant, s'enfrontem a un bosc, malmès i danyat per múltiples incendis forestals, que ha sapigut interposar-se a la pressió negativa de l'home, amb l'únic inconvenient que la vegetació ha crescut, d'una manera desordenada, i les tasques de neteja de noves zones resulten feixuges i difícils.
Tot i així, avui podem dir que ha nascut la primera zona de bloc d'aquesta escola, "el Clot d'en Goda", i esperem que aquesta obri el camí a moltes més.