Una mica d'història

La història del Clot d'en Goda es remonta a la primavera del 2002, quan per casualitat, i gràcies a l'intervenció del Consell comarcal de l'Alt Camp en el desbrossament de les zones de la bassa i de la font, vàrem poder comprovar que la zona recollia condicions per poder convertir-se en una potencial zona d'escalada en bloc. Durant aquests anys, la feina ha sigut lenta, però constant, i podem dir que en l'actualitat és una zona visitada, quasi a diari, per escaladors locals i de zones properes. El Clot d'en goda està integrat dintre d'un paratge únic, d'un alt valor natural i paissatgístic, amb unes condicions de temperatura i humitat que li donen certes qualitats microclimàtiques. Dintre de la seva història geològica, la seva formació creiem que pot esdevindre d'un passat modelat i erosionat pel riu Brugent. Per condicions geològiques que desconeixem, el riu Brugent va abandonar el seu pas pel Clot d'en Goda,i ara a l'actualitat, el seu curs es troba a tocar d'aquesta zona. L'únic record que ens queda d'aquest hipotètic passat són la quantitat d'afloraments de roques i una surgència natural d'aigua, d'un cabal important, que és conduïda per un rec fins a una petita bassa, de mitjans del segle passat. Aquesta bassa, alhora, alimentava mitjançant un altre rec, construït amb teules, unes zones d'horta que es conreaven, antigament, més avall i que van ser malmeses pels forts aiguats de 1994.
El Clot d'en Goda, biologicament parlant, forma un ecosistema quasi perfecte. Està format per un bosc d'alzines i pins de gran alçada que busquen la llum del Sol, ja que la zona es troba força aclotada, tambè podem trobar alguns roures, però hi són escassos. La seva fauna tambè és molt rica, ja que serveix d'abric a molts animals, a les fredes nits d'hivern.
Podem dir que ens trobem en una zona única, que cal respectar i gestionar de la millor manera possible, i que la seva potencialització i reconeixement ha de procurar trobar un equilibri entre la mà de l'home i l'ecosistema que representa.
Potenciar les activitats esportives, en aquests indrets naturals, és una forma de mantenir aquests paratges nets i accessibles, i alhora representa una prevenció directa contra el perill dels incendis forestals. Tambè hem de dir, que ens trobem en un dels últims reductes naturals de La Riba que va sobreviure, en bona part, al fatal incendi de l'estiu de 1986.